Me pasa a buscar Xavi, recogemos a Miquel y a Robert y nos vamos para Benasque. Allí nos encontramos con Andreu, un amigo de Miquel y Robert, y dos amigos suyos, Marc y Montse. Nos vamos a comer y después de perder un montón de tiempo haciendo las cuentas, nos ponemos en marcha y llegamos con el coche hasta el refugio de Vallhiverna.La idea inicial es ascender por el corredor Estasen para llegar al Aneto y si el tiempo lo permite alguna aguja más. Nos ponemos en marcha y el día cada vez se pone más feo. No llevamos mucho rato subiendo cuando empieza a lloviznar. A la altura del ibón inferior de Coronas la llovizna se convierte en granizo y sube la intensidad. Comité de crisis, decidimos bajar al refugio y esperar al día siguiente a ver si se puede hacer algo.
Al llegar al refugio de Vallibierna, Robert, Andreu, Marc y Montse deciden irse para casa. Xavi, Miquel y yo preferimos quedarnos y probar suerte el domingo con el Vallibierna y el Culebras.
De noche llueve un buen rato y rey león se pasa toda la noche rugiendo y no hay quien duerma. A las seis, después de almorzar un poco, nos ponemos en marcha.
Parece que el día va a aguantar pero nos alegramos de no haber intentado el corredor. A causa de unos problemas personales tenemos el tiempo muy justo y a las nueve aunque nos queda poco más de una hora para llegar a la cima y decidimos darnos la vuelta y volver a casa para no llegar muy tarde.
Foto: Aneto, Margalida, Tempestades y Russell de camino al Pico de Vallibierna.
7 comentarios:
Si és que a l'alta muntanya millor no arriscar quan fa mal temps o vas amb el temps apretat.
Llàstima que no poguessiu fer cim, però tant el corredor com el cim no es mouran d'allí.
Ara ens hem de posar les piles perquè el Zombi i el Santi estan que se surten.
Aufwiedersehen!!!
Ja tens raó Ozzy, amb els trons i els llamps que queien, millor baixar cap a baix que a tornarem.
Haurem de quedar i que els malalts fanàtics ens montin vies.
Com m'agrada Benasque i les
"grans" muntanyes...
Crec que aquest estiu tornaré a "viure" a Benasque un parell de messos... :-)))))
Hola pekas. Benasque ha cambiat mooolt en 10 anys però segueix tenin encant.
A veure si t'apuntes a una sortida amb nosaltres.
Cap el juliol tenim pensat fer una altre escapadeta, potser la cresta de la Munia o qualsevol altre cosa, al final no importa tant el que, sino estar allà, dormir sota un sostre d'estels, sentir el soroll de l'aigua dels rierols, caminar, compartir...en definitiva tal i com deia el teu conte, ser el que som (encara que nomès sigui per una estona)
Pues cuan aneu digam-ho...
Jo a partir de finals de mes... ja tindré molt més temps lliure...
( com quasi la resta de l'any...jejejeje..)
Maig i Juny...han sigut una bojeria.... :-OOOOOO em queda una setmaneta més a tope... i després a pendre per el cul... :-))
i penso tornar a pujar sovint cap a benasque... de fet...també estic muntant una trobada amb el "Pipa" a Benasque... pero rotllo anarco o Juan Palomo... ( yo me lo guiso...yo me lo como..)
Si vols..ens anem xerrant...
Per cert.. ha canviat molt en 10 anys... cert..peró molt més en 32 anys...!!!!! :-))))))) ( la meva primera visita amb 12 anys...
:-)))))))))))
Fa 12 anys!! pues, si fa no fa com jo. Recordo que nomès hi havia la fonda Barrabes i un altre bar i la Barrabes estava a les galeries.
Si al final puc pujar, t'aviso. A veure si em puc escapar que l'agost s'em presentar molt malament.
Publicar un comentario